Vols ajudar d’una forma altruista i gratuïta a malalts de càncer?

Pensa amb algú malalt de càncer o un familiar, conegut, proper, imaginari, o fins hi tot que ja no hi és.
No has tingut mai les ganes d’ajudar-lo, d’animar-lo, de donar-li esperança, de dir-li el que penses... però no t’has atrevit mai a dir-li?
Ara en tens l’oportunitat de fer-ho de forma de forma anònima.

Com? Escriu-li el teu missatge d’esperança!

Deixa escrit el teu missatge d’esperança en aquest formulari o en el llibre blanc que trobaràs als actes i activitats que organitzem.
Si vols també el pots escriure a les xarxes socials escrivint a @AssociacioFenix fent servir l’etiqueta #MissatgeEsperança

El nostre compromís

Des de l’Associació Fènix ens comprometem a recollir aquests missatges i fer-los arribar a persones amb càncer i a les seves famílies que de ben segur que els ajudarà per recórrer el dur camí amb el que es troben.

Escriu el teu missatge

Missatges recollits

Lluitar per guanyar

Quan la meva germana va emmalaltir de càncer, l’endemà de la notícia, al matí, en rentar-me la cara i veure com l’aigua s’escolava pel forat de la pica, desaigüe avall, vaig adonar-me que el gegant traïdor volia fer el mateix amb la seva vida, arrabassant-li cos enllà.
Llavors, molt ràpid, vaig enforatar-hi el tap tan fort com vaig poder. Neta la cara, vaig córrer per tot el pis per fer el mateix, amb tots els taps de totes les piques, per conjurar la seva sanació i la de moltes persones estimades. Fins que no va curar-se, només desobstruïa els taps per deixar lliscar l’aigua imprescindible.
Els meus taps enforatats només em calmaven a mi. Però els malalts de càncer que poden plantar-li cara ―amb tota la seva audàcia i valentia―, no sols conquereixen la seva salut; esforç a esforç, escorça a escorça sobre el seu cos, s’arrelen molt més enfortits a la terra i rebroten, de nou, amb una coratgia indestructible. Amb l’ànima a punt per a qualsevol pedregada o temporal. Com la meva germana.

Maria Dolors Guardia
novembre de 2024

Continuem fent camí!

Podem gaudir de mirar cap a l'horitzó i veure els núvols i el sol i notar el vent a la cara. Això ho he valorat molt més després de passar llargues hores en tractament, fent proves o trobant-me feta un nyap a casa.
Pas a pas tot va millorant: les celles, els cabells, les ungles, l'estat físic, l'humor... podem tornar a respirar les olors de la natura i del somriure dels que ens estimen. És un camí que no sabem per on ens durà, però tenim l'oportunitat de caminar-lo, oi? Encara que sigui amb passes de nen xic... doncs endavant!
Amb els dies tornem a agafar empenta i tornem a brillar. Tornem a adorar el que ens envolta, amb uns ulls diferents, amb perspectiva...
Per mi, el més important, és que ja ho anirem veient.
Continuem fent camí!

Sílvia Creus Tomàs
6 de novembre de 2024

Ballarem la vida!

—Potser et pot ajudar saber que uns dies després de rebre el diagnòstic, «Vostè té un càncer», la meua parella amb coratge em va dir: «Som al ball i hem de ballar!». D’això ja fa molts anys.
I que ben aviat, i per casualitat, la música es va convertir en una de les meues companyes més fidels. El ritme que marcava el tractament i l’evolució de la malaltia em feia voler escoltar una melodia o una altra. Al cap de poc temps, ella em va posar una cançó d’El Senyor Peix amb aquesta tornada: Omple’t de vida i sigues valent. Deixa’m viatjar amb tu cap a on et portin els vents. Navega lliure, a contracorrent. Deixa’m viatjar amb tu entre els cinc continents. Mentre sonava li vaig dir: «Ballem!». Vem començar a moure’ns esbojarradament i vaig cridar: «És la vida i l’hem de viure!». Ens vem abraçar i em va xiuxiuejar: «La viurem junts».
Des de llavors, cada matí ens llevem amb el mateix propòsit: «Ballarem la vida!».

Guillem de les Planes
setembre de 2024

Quinzè Aniversari de Fènix

Setmana 31, 31 de juliol de 2024, aquests dies fan els jocs olímpics de París, però una persona qualsevol, anat a l’oncòleg i com si fos un boxejador ha caigut a la lona, li han dit que tenia càncer, ara veien un combat de boxa a la televisió, es comença a refer com el púgil que s’aixeca poc a poc, i recorda que per vèncer la malaltia ha de tenir fe en si mateix, esperança en que ho superarà i la solidaritat d’associacions com el Fènix. Per tant en aquest cas les virtuts teologals de l’Església Catòlica, serveixen per intentar superar la malaltia.

Joan Obiols i Ríos
26 d’agost de 2024

La nit ha anat pescant tots els colors
que la llotja de l’alba ja barata
en un calidoscopi on caben tots
els anhels, els amors, les esperances...

El dia nou -quina oportunitat!-
ens ha de portar al moll de la subhasta
a compartir els afectes i, a les mans,
el do de rebre i dar com un miracle.

Joan Armengol
agost de 2024

No tinguis por

Càncer, un mot que va més enllà de la paraula, ens causa angoixa i por.
Ens costa afrontar la realitat quan ens toca. No es tracta només de lluitar per guanyar o perdre, la vida s'omple de bons i mals moments que cal acceptar i afrontar per sortir d'una situació que no has imaginat mai que et tocaria.
La malaltia et fa adonar del valor de les petites coses que abans passaven desapercebudes. Es la part positiva del procés en que es valora els gestos, l'afecte, compartir l'esperança d'un futur millor i que probablement et farà millor persona, ja que et serà fàcil acompanyar a tots aquells que es troben en un camí ple d'obstacles.
No tinguis por, estem al teu costat per superar junts les dificultats.

Claustre B.
7 de febrer de 2023

Esperança

Esperança és trobar gent com vosaltres!

Ulrike Rota
26 de novembre de 2019

Per molts anys!

Celebrar 10 anys de Fènix indica el pas del temps, això vol dir: guanyar maduresa en compartir, solidesa en donar, generositat en estimar i il·lusió per viure.

Per molts anys!

--anònim--
20 de novembre de 2019

Esperança

"Es necessari esperar, malgrat l'esperança hagi de veure's frustrada, doncs, en si mateixa constitueix un goig i els seus fracassos, per freqüents que siguin son menys terribles que la seva extinció" S. Jhonson

--anònim--
20 de novembre de 2019