Vols ajudar d’una forma altruista i gratuïta a malalts de càncer?

Pensa amb algú malalt de càncer o un familiar, conegut, proper, imaginari, o fins hi tot que ja no hi és.
No has tingut mai les ganes d’ajudar-lo, d’animar-lo, de donar-li esperança, de dir-li el que penses... però no t’has atrevit mai a dir-li?
Ara en tens l’oportunitat de fer-ho de forma de forma anònima.

Com? Escriu-li el teu missatge d’esperança!

Deixa escrit el teu missatge d’esperança en aquest formulari o en el llibre blanc que trobaràs als actes i activitats que organitzem.
Si vols també el pots escriure a les xarxes socials escrivint a @AssociacioFenix fent servir l’etiqueta #MissatgeEsperança

El nostre compromís

Des de l’Associació Fènix ens comprometem a recollir aquests missatges i fer-los arribar a persones amb càncer i a les seves famílies que de ben segur que els ajudarà per recórrer el dur camí amb el que es troben.

Escriu el teu missatge

Missatges recollits

Sorprèn la mort amb la vida

Tot és tant únic, que, tant sols, la singularitat compartida pot crear la unió; i ambaquesta força, el motor és l’amor, la única arma que lluita per la veritat.

Àngela Pujol Capdevila
1 de febrer de 2025

Amb aquest missatge, vull dedicar-te unes paraules plenes d’esperança en aquest moment que estàs vivint.

A mi també em va tocar viure aquesta batalla i tot i que el camí no és fàcil, he pogut descobrir que al final tot és un aprenentatge. La vida ens dona lliçons que hem d’aprendre i per difícils que siguin, les hem de veure com a oportunitats per apreciar les petites coses i descobrir del que som capaços.

Et desitjo mola força i sobretot recorda que tot passa i que al final del camí, de tot això en sortim més forts.

Anna Palau Vilaseca
30 de novembre de 2024

Reflexió

A la palpa, a la palpa, anem trobant el món, lluminós amb els somriures que ajuden la nostra infantesa, i fosc, quan la nit allarga la seua falta de sentit. Fins que de nou en tornar l’esclat del matí, podem seguir rodant, nens de nou perseguint l’alegria.

En créixer, ens colpeja, o ens travessa lentament, una certesa que ja no oblidarem: la de la nostra fragilitat. Però contra això més fràgil, aprenem el gaudi de lo quotidià, sense massa joia, sense massa enfonsar-se en memòries doloroses. I anem aprenent a acceptar el que ens correspon com a essers que volen afeblir forces gegantines, les que ens volen arrabassar el goig que ensumem en el perfum d’una rosa, o en l’èxtasi pels colors del capvespre. Puix que la nostra senzillesa és la nostra grandesa, la que ens porta a combregar amb les menudeses de cada dia, el nostre tresor, el més real, front la imaginació; els fets humils, únics, front les al·legories que no ens representen; humils, front els objectes que ens volten; humils, front el nostre coneixement i la nostra alegria. Com el vell Arquímedes front l'amenaça del soldat romà, en demanar-li que no esborrarà els cercles que dibuixava en la sorra.

Rafael Pérez Cabanes
24 de novembre de 2024

Això és del dia que el doctor em va dir que tenia un tumor.
Escrit a la sala d’espera mentre pensava com ho encaixarien i com ho comunicaria.
Ningú sabia res.

Qui és aquest que no truca a la porta i quan te'n adones ja és dins?
I s’apropia de tots els projectes, i totes les il·lusions, tira per terra tota una vida, sigui llarga o curta i ho trasbalsa tot.
No demana permís, s’instaura i es fa l’amo i tot trontolla.
Trontolla segons o minuts però no gaire més.
Perquè serem més forts que ell i lluitarem amb pensaments i actituds positives agafant-ho amb bons ulls.
Treure'm les forces per seguir endavant recordant i agraïnt tot el que hem viscut i la gran família que hem format.
No sé si ens en sortirem però no ens tirarem enrere per res.

Endavant amb esperança

Lluís Guzman Hidalgo
8 de juny de 2020

Bon dia.
Ha arribat aquesta matinada.
Per primer cop en un any, lluny i en un espai natural meravellós.
M'he sentit cent per cent Lluís.
Amb moments de molta molta tristesa però acompanyada per ell i per tots la vida
compartida.
És difícil d’entendre, s'ha de viure, és un viatge que teníem planejat i que ens feia il·lusió.
No sabria com dir-ho.
Ara bé, la realitat torna a començar al entrar al pis i reviure la seva lluita fa just un any, i
pensar amb la valentia que va agafar la notícia.
I admirar i valorar l'esforç que va fer per transmetre'ns la pau i serenor.
Per això el retorn és diferent.
Recordar tots aquests anys junts amb tantes coses bones, em dóna la força i serenitat per
acceptar, que per tot el que vam fer i viure junts, he de seguir la vida compartint-la i ajudant
a tots qui m envolten.
I ser conscient que els moments de molt dolor i pena han de servir per poder valorar tots els
anys viscuts.
I asseguda al capdamunt del teu poble.
Tanco els ulls i t’imagino corrent, saltant i rient. Pujant i baixant.
I recordo totes les anècdotes explicades tantes vegades a mi, als fills i últimament a les
nétes.
I, obro els ulls i no hi ets.
I cada carrer, cada pedra, cada finestra, cada teulada fan mal, perquè tornen a la realitat.
Avui és un dia gris, fred, núvol i plujós, però aixeco els ulls i a la muntanya del davant un
únic raig de sol que dura un instant, temps de sobres per il·luminar les fagedes, els
bedolls, els avellaners, roures de fulles grans, els til·lers i tants i tants que ens regalen
aquests colors canviants de tardor.
I torno a respirar i somric.
Tu ets i estàs en la natura sempre💓



No som tots els que som però fins i tot hi és qui no veiem.
La lluna plena ens guia
La lluna plena ens mira
Gràcies Lluís per fer-ho possible des d'on ets.
Avui tu ens guies
Tu ens mires
Avui també tot el record de l'amistat i l'amor per tu.
Sempre present sempre viu.

Àngela Pujol Mujal
novembre de 2024

Tanka

Accepto l’”ara”.
Hi ha quelcom tan terrible
o bé tan simple
en l’enigma de viure,
que deu ser veritable.

Poema de Joana Raspall i Juanola

Maria Àngels Tàpies Puig
novembre de 2024

Lluitar per guanyar

Quan la meva germana va emmalaltir de càncer, l’endemà de la notícia, al matí, en rentar-me la cara i veure com l’aigua s’escolava pel forat de la pica, desaigüe avall, vaig adonar-me que el gegant traïdor volia fer el mateix amb la seva vida, arrabassant-li cos enllà.
Llavors, molt ràpid, vaig enforatar-hi el tap tan fort com vaig poder. Neta la cara, vaig córrer per tot el pis per fer el mateix, amb tots els taps de totes les piques, per conjurar la seva sanació i la de moltes persones estimades. Fins que no va curar-se, només desobstruïa els taps per deixar lliscar l’aigua imprescindible.
Els meus taps enforatats només em calmaven a mi. Però els malalts de càncer que poden plantar-li cara ―amb tota la seva audàcia i valentia―, no sols conquereixen la seva salut; esforç a esforç, escorça a escorça sobre el seu cos, s’arrelen molt més enfortits a la terra i rebroten, de nou, amb una coratgia indestructible. Amb l’ànima a punt per a qualsevol pedregada o temporal. Com la meva germana.

Maria Dolors Guàrdia
novembre de 2024

Continuem fent camí!

Podem gaudir de mirar cap a l'horitzó i veure els núvols i el sol i notar el vent a la cara. Això ho he valorat molt més després de passar llargues hores en tractament, fent proves o trobant-me feta un nyap a casa.
Pas a pas tot va millorant: les celles, els cabells, les ungles, l'estat físic, l'humor... podem tornar a respirar les olors de la natura i del somriure dels que ens estimen. És un camí que no sabem per on ens durà, però tenim l'oportunitat de caminar-lo, oi? Encara que sigui amb passes de nen xic... doncs endavant!
Amb els dies tornem a agafar empenta i tornem a brillar. Tornem a adorar el que ens envolta, amb uns ulls diferents, amb perspectiva...
Per mi, el més important, és que ja ho anirem veient.
Continuem fent camí!

Sílvia Creus Tomàs
6 de novembre de 2024

Ballarem la vida!

—Potser et pot ajudar saber que uns dies després de rebre el diagnòstic, «Vostè té un càncer», la meua parella amb coratge em va dir: «Som al ball i hem de ballar!». D’això ja fa molts anys.
I que ben aviat, i per casualitat, la música es va convertir en una de les meues companyes més fidels. El ritme que marcava el tractament i l’evolució de la malaltia em feia voler escoltar una melodia o una altra. Al cap de poc temps, ella em va posar una cançó d’El Senyor Peix amb aquesta tornada: Omple’t de vida i sigues valent. Deixa’m viatjar amb tu cap a on et portin els vents. Navega lliure, a contracorrent. Deixa’m viatjar amb tu entre els cinc continents. Mentre sonava li vaig dir: «Ballem!». Vem començar a moure’ns esbojarradament i vaig cridar: «És la vida i l’hem de viure!». Ens vem abraçar i em va xiuxiuejar: «La viurem junts».
Des de llavors, cada matí ens llevem amb el mateix propòsit: «Ballarem la vida!».

Guillem de les Planes
setembre de 2024

Quinzè Aniversari de Fènix

Setmana 31, 31 de juliol de 2024, aquests dies fan els jocs olímpics de París, però una persona qualsevol, anat a l’oncòleg i com si fos un boxejador ha caigut a la lona, li han dit que tenia càncer, ara veien un combat de boxa a la televisió, es comença a refer com el púgil que s’aixeca poc a poc, i recorda que per vèncer la malaltia ha de tenir fe en si mateix, esperança en que ho superarà i la solidaritat d’associacions com el Fènix. Per tant en aquest cas les virtuts teologals de l’Església Catòlica, serveixen per intentar superar la malaltia.

Joan Obiols i Ríos
26 d’agost de 2024

La nit ha anat pescant tots els colors
que la llotja de l’alba ja barata
en un calidoscopi on caben tots
els anhels, els amors, les esperances...

El dia nou -quina oportunitat!-
ens ha de portar al moll de la subhasta
a compartir els afectes i, a les mans,
el do de rebre i dar com un miracle.

Joan Armengol
agost de 2024

No tinguis por

Càncer, un mot que va més enllà de la paraula, ens causa angoixa i por.
Ens costa afrontar la realitat quan ens toca. No es tracta només de lluitar per guanyar o perdre, la vida s'omple de bons i mals moments que cal acceptar i afrontar per sortir d'una situació que no has imaginat mai que et tocaria.
La malaltia et fa adonar del valor de les petites coses que abans passaven desapercebudes. Es la part positiva del procés en que es valora els gestos, l'afecte, compartir l'esperança d'un futur millor i que probablement et farà millor persona, ja que et serà fàcil acompanyar a tots aquells que es troben en un camí ple d'obstacles.
No tinguis por, estem al teu costat per superar junts les dificultats.

Claustre B.
7 de febrer de 2023

Esperança

Esperança és trobar gent com vosaltres!

Ulrike Rota
26 de novembre de 2019

Per molts anys!

Celebrar 10 anys de Fènix indica el pas del temps, això vol dir: guanyar maduresa en compartir, solidesa en donar, generositat en estimar i il·lusió per viure.

Per molts anys!

--anònim--
20 de novembre de 2019

Esperança

"Es necessari esperar, malgrat l'esperança hagi de veure's frustrada, doncs, en si mateixa constitueix un goig i els seus fracassos, per freqüents que siguin son menys terribles que la seva extinció" S. Jhonson

--anònim--
20 de novembre de 2019